LA RELIGIOSITAT FEMENINA EN ÈPOCA MODERNA

PUBLICACIO MONOGRAFIC “LA RELIGIOSITAT FEMENINA EN ÈPOCA MODERNA” a la REVISTA SCRIPTA. REVISTA DE LITERATURA I CULTURA MEDIEVAL I MODERNA, Vol 8 (2016).

https://ojs.uv.es/index.php/scripta

El conjunt d’articles que aquí es presenten és el fruit del Col.loqui Internacional: Religiosidad femenina en la época moderna. Vidas ejemplares y discurso eclesiástico dut a terme a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona els dies 28 i 29 d’abril de 2016.

S’insereixen, en aquest monogràfic, set articles, que hem ordenat, cronològicament, en funció de l’època analitzada:

Mª del Mar Cortés, professora de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, estudia en el seu text, la personalitat de Teresa de Cartagena, la qual va escriure a l’entorn de 1475, dos tractats (Arboleda de los enfermos i Admiraçion Operum Dey) que constitueixen l’avantguarda de la literatura religiosa  castellana del segles XVI, autèntic precedent de l’obra de Teresa de Jesús.

Michel Boeglin, professor de llengua espanyola a la Université Paul Valéry de Montpellier, aborda l’estudi de les dones processades, per luteranisme, en el Tribunal Inquisitorial de Sevilla. L’article planteja les identitats d’algunes d’elles, entre 1559-1565, com la beata Maria de Bohorquez i Maria de Birués i destaca, del convent de Santa Paula, un interessant personatge, Leonor de San Cristóbal, i, del convent de Santa Isabel, la monja Francisca de Chaves.

Ana Morte, professora de la Universidad de Zaragoza, biògrafa de sor Maria de Àgreda, incideix a partir de dues dominiques aragoneses, Martina de Los Ángeles i Josefa Berride, en el procés d’ adquisició de fama de santedat d’algunes dones en la transició del segles XVI al XVII.

Verònica Zaragoza, professora de la Universitat Oberta de Catalunya, aporta filològicament tres poemes inèdits d’Hipòlita de Rocabertí, inclosos en el seu Tratado dividido en quatro libros, editat a València el 1683, la qual cosa permet conèixer el perfil de poetessa d’aquesta dominica catalana i el procediment de censura i control dels seus poemes, abans de la seva entrada a la impremta.

Emilio Callado, professor titular i agregat de la Universidad CEU Cardenal Herrera de Valencia, en el seu article rescata de l’oblit un dels convents femenins dominics més desconeguts de l’àmbit valencià: el del Corpus Christi de Carcaixent. Un dels seus primers confessors va ser José Agramunt que va escriure una història conventual titulada Parayso de Dios. Idea del religiosíssimo monasterio de señoras dominicas de la real villa de Carcaxente, finalitzada el 1701, on descriu la vida de disset monges ales que confessava.

Cristina Gimeno-Maldonado, doctoranda de la Universitat Autònoma de Barcelona, analitza en el seu estudi l’obra del carmelita aragonès Roque Alberto Faci, publicada l’any 1743, on hi figuren diverses vides de terciàries carmelitanes (un total de vint i dues), basades en fonts diverses, des de cròniques locals o de l’Ordre carmelitana. A l’obra de Faci es percep una certa prevenció cap a la Il.lustració emergent, amb la mirada posada en la nostàlgia del Siglo de Oro.

Inmaculada Fernández- Arrillaga, professora titular d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant, estudia aquí la figura de la beata argentina Maria Antonia de San José, l’anomenada Mamá Antula, nascuda el 1730 i morta el 1799. Aquesta religiosa oferí un gran recolzament als jesuïtes expulsats (en especial al pare Gaspar Juárez) per tal de difondre la pràctica dels exercicis espirituals i salvaguardar la imatge de la Companyia de Jesús.

Francisco Pons Fuster, professor de la Universitat de València, és pioner dels estudis sobre la problemàtica de les beates i dels “il.luminats”, amb la seves publicacions sobre la València del segle XVI. En el seu article queda clar el desig, per part de l’Església, de construir un model de dona espiritual, que es perllongaria al llarg del temps, la qual cosa es percep a través de l’obra del franciscà Antonio Panes, amb quatre biografies de dones poc conegudes però ben significatives en aquest sentit: Inés Castaño, Juana Godoya, María García González i Ginesa de la Rosa.

Rosa Mª Alabrús, professora titular i agregada de la Universitat Abat Oliba CEU, ha pretès aportar, en aquest monogràfic, un estudi comparatiu entre diversos tractadistes eclesiàstics, en relació al món visionari en els segles XVI i XVII. En el text es posa en evidència que la desconfiança cap a la religiositat femenina estava ja instal.lada a l’època de Teresa de Jesús. No obstant ella va poder sortejar els obstacles, en funció de la seva capacitat d’equilibri i autocontrol emocional. La generació posterior viuria l’impacte de la Contrareforma i les manifestacions més radicals de l’espiritualitat femenina. En especial emfasitza l’obra d’ Antoni de Sant Maties Carbó, com a exemple de tolerància cap a l’espiritualitat de les monges barcelonines a les quals guiava.

Alfonso Esponera Cerdán , catedràtic d’Història de l’Església a la Facultat de Teologia de València, i Pilar Sastre, doctoranda de la Universitat de les Illes Balears, analitzen el debat suscitat per la defensa d’unes “conclusions literàries” teològiques, dedicades a la beata dominica Llúcia de Narni, el 1738 a Mallorca.

Alejandro López Ribao és investigador de l’Instituto Histórico de la Provincia Dominicana de Aragón i doctorand de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el seu article examina les onze exhortacions de fra Josep Mercader, entre 1740 i 1745, dirigides a les monges dominiques del Monestir barceloní de Montesión, amb motiu de les cerimònies de recepció i professió. En aquests textos s’inclou els exempla femenins presentats a les monges. Dones bíbliques, la Verge Maria i Santa Teresa de Jesús, són esmentades amb freqüència com a primers referents de la vida monacal.

Rosa Mª Alabrús (Universitat Abat Oliba CEU)

Anuncios